A la Cartoixa, pares i germans conviuen, de manera quelcom diversa, la mateixa vocació solitària i contemplativa. La vida del monjo cartoixà, plenament consagrada a Déu, es desenvolupa en un temps i en un espai plenament sacres. Les Hores Canòniques (Matines, Laudes, Prima, Tercia, Sexta, Nona, Vespres i Completes) amb les seves pregàries corresponents, son les fites que senyalen la jornada. Una jornada està integrada per un conjunt harmònic i equilibrat d’activitats diverses, espirituals i materials, en distribució metòdica i prudent, avalada per una llarga experiència de segles, que ajuda a l’equilibri personal i permeten, al solitari, assolir la fita de la seva vocació: santificar-se en la unió amb Déu pel bé de les ànimes i propi.
Els Monjos de Claustre (Pares) en el retir de la seva cel·la, dediquen la major part del seu dia a realitzar exercicis de l’esperit intercalats amb treballs manuals. Els exercicis de l’esperit: Leccio Divina, estudi teològic o d’espiritualitat, oració continua, etc. són realitzats pel monjo en actitud vigilant, joiosa i confiada, tot a l’espera de la trobada amb Aquell (Déu) que se l’ha endut al desert, per parlar-li amorosament en la intimitat del seu cor.
Els treballs manuals tenen com a finalitat el descans mental, i la realització d’un exercici físic – convenient per a la salut -, servir a la comunitat i atendre millor la finalitat de llur vocació. El monjo neteja i te cura de la seva cel·la, conrea les plantes i els arbres del seu jardí/hortet i realitza petits treballs d’artesania. Col·labora en les activitats comunitàries i en la formació i atenció espirituals des Germans.
Els Germans disposen també, a les seves cel·les, de temps de soledat, d’oració litúrgica i personal, de lectura i d’estudi. Participen, junt amb els Pares, en la triple reunió diària de l’església i gaudeixen d’una llibertat amplia que els facilita poder complir personalment la seva pregària litúrgica.
Fora de la cel·la, utilitzen de sis a set hores en la realització dels treballs materials, necessaris per a la comunitat, o a tasques d’una certa especialització tècnica. Els treballs els realitza, si és possible, guardant la soledat i el silenci. Santifiquen la seva feina mantenint-se en la presència de Déu mitjançant jaculatòries o, amb una breu interrupció de la feina per pregar. Un dia al mes poden destinar-lo a la realització, en la seva cel·la, d’exercicis espirituals i, una vegada a l’any, durant vuit dies, realitzen, a la cel·la, un «retir».
Els Germans, uneixen a la vida contemplativa la acció al servei de Déu i de la comunitat en una fórmula equilibrada i adaptada als homes d’avui. Amb el seu treball abnegat, sostenen l’economia, la vida i la vocació dels demés i, fidels als ideals contemplatius, es santifiquen consagrant el món a la glòria del Senyor.