La cartoixa, la formem una sèrie de persones que hem atès una mateixa crida de Déu.
Reunits en nom de Crist, formem una família sostinguda i vivificada per la força de l’Esperit. Aquesta força ens uneix amb llaços que estrenyen als membres entre si, en un ambient familiar que ens permet, a cadascun, combregar en la vida de Crist.
Cada membre d’aquesta unitat familiar exerceix la seva funció al servei de tots.
L’Orde de Sant Bruno, «des dels seus orígens, com un cos els membres del qual no tenen tots la mateixa funció, comprèn Pares i Germans. Tant els uns com els altres són monjos, i participen de la mateixa vocació, encara que de manera diversa. Gràcies a aquesta diversitat, la família cartoixana pot complir mes perfectament la seva missió a l’Església. Els monjos del claustre (Pares) viuen en el retir de les seves cel·les i són sacerdots o cridats a ser-ho. Els monjos laics (Germans) consagren la seva vida al servei del Senyor no sols per la solitud, sinó també per una major dedicació al treball manual. Als primers germans, anomenats conversos, se’ls han unit en el córrer dels temps una altra classe de germans, que, sense fer vots, s’ofereixen per amor de Crist a l’Ordre mitjançant un contracte recíproc. Com que porten vida monàstica, els cridem també monjos». (Estatuts, 11, 1)
En la cartoixa, els monjos del claustre, viuen una solitud mes estricta i únicament surten de la cel·la en les ocasions previstes per la Regla. Normalment tres vegades al dia per a la litúrgia i, els festius, per a les activitats comunes. En la cel·la, el monjo destina el seu temps principalment a la pregària, a l’estudi teològic o espiritual i al treball manual. Les ocupacions espirituals i intel·lectuals s’entrellacen harmònicament amb el treball permetent al monjo un sa equilibri físic i psíquic.
«Els germans, imitant la vida amagada de Jesús de Natzaret, mentre fan els treballs diaris de la Casa, lloen al Senyor en les seves obres, consagrant el món a la glòria del Creador i ordenant les ocupacions naturals al servei de la vida contemplativa, mes en les hores consagrades a l’oració solitària, i quan assisteixen als Oficis, es dediquen a Déu completament». (Estatuts, 11,3)
Els germans, tenen el mateix ideal contemplatiu que els pares, però viscut de manera diferent. Viuen la seva vocació contemplativa en el treball, convertint-lo en oració i contemplació. Pel seu treball fora de la cel·la asseguren els diferents serveis de la comunitat. En la seva cel·la, tenen també vida solitària, no tanta com els pares, i procuren en l’oració i en el treball, trobar a Déu.
Aquests dos tipus de vida, mes contemplatiu el dels pares i mes actiu, el dels germans, es complementen i formen una única Cartoixa. Tots en ella participem d’una mateixa vocació, som un en Crist, tenim una mateixa finalitat, gaudim dels mateixos beneficis i drets i estem subjectes a les mateixes obligacions, excepte les que dimanen del sacerdoci ministerial.
L’Ordre del Cartoixà compte també, gairebé des dels seus orígens, amb una branca femenina que està íntimament lligada a la masculina de la qual rep suport i ajuda espiritual i material.
La seva finalitat, esperit i mitjans emprats per a aconseguir-los són els mateixos en totes dues branques.
Igual que els monjos, realitzen la seva vocació baix dues modalitats: monges de cor i germanes (professes i donades).
Per a més informació sobre les monges cartoixanes, poden dirigir-se a la Cartoixa de Santa María de *Benifassà. (direcció en l’apartat «cases de l’Ordre»).