L’espiritualitat i carisma cartoixà
«Feliços els nets de cor perquè ells veuran a Déu» (*Mat 5, 8)
La Cartoixa, que entronca les seves arrels en la tradició eremítica dels Pares del Desert i que es nodreix de les mes altes cotes d’ascètica i mística cristiana, no ha establert, a diferència d’unes altres ordenis monàstiques, un mètode uniforme, a seguir pels seus monjos, per a la consecució dels seus fins espirituals.
La vocació
No sou vosaltres els que m'heu triat.
Soc jo el que us va triar…. (Dj. 15,16).
Déu crida a la vida religiosa, a la vida contemplativa, a la vocació cartoixana. La seva crida, d’amor ple, és una immensa gràcia, generosa, eterna i gratuïta. És una invitació a l’home lliure perquè lliurement li accepti.
Com fer-se cartoixà?
La Cartoixa, malgrat els seus 900 anys, és una opció actual, il·lusionant. Com llavors, el seu ideal és senzill: Déu. Estimar a Déu sobre totes les coses, com Ell ens a estimat. Per Ell, la cartoixa, planta cara al consumisme, a la superficialitat, a l’egoisme, al culte pel poder i els diners, a l’hedonisme i a tantes coses que no funcionen bé en el món, i el fa, sense frustracions, sense ressentiment, sense cap retret, sent -pels dons que Déu l’ha concedit- testimoniatge de fe, d’amor, de fraternitat i llibertat.