La finalitat primera de l’Orde de la Cartoixa és la de glorificar a Déu. Els seus monjos i monges dediquen i consagren la seva vida sencera a estimar-ho, a contemplar-ho. Tota la resta se circumscriu i és conseqüència d’això.
La veritable raó de ser dels membres de la Cartoixa, no es troba ni en la seva santificació personal, ni en la seva missió apostòlica oculta, sinó que resideix únicament en Déu.
El monjo cartoixà, la monja cartoixana, en retirar-se del món com els primers Pares del Desert, el fa per a glorificar a Déu. La seva retirada no significa en cap cas, menyspreu o despit dels homes. És fruit de l’amor de Déu, de la seva crida.
La Cartoixa és el seu desert. En la solitud i el silenci, que li proporciona el monestir, i amb l’ajuda de la Gràcia, el monjo i monja cartoixà, aconsegueix una més íntima unió amb Déu i, a través d’Ell, amb tota la humanitat. I, en aquesta unió, en la contemplació, adora a Déu, ho lloa, li dona gràcies, es deixa seduir per Ell i es lliura a Ell en nom de tots els homes. Compleix així la missió que li ha encarregat l’Església que sigui, en nom de tots, en solidaritat fraterna amb tots, una ànima en contínua oració.
Els cartoixans, com altres monjos dedicats a la contemplació, compleixen també la funció de intercessió davant Déu resant, per vius i difunts, cada dia, en tots els oficis litúrgics i en l’Eucaristia.
Al mateix temps, per la contemplació, per la trobada i l’íntima unió amb Déu, els monjos i monges cartoixans són i donen, al món, testimoniatge que Déu existeix i que pot omplir el cor de l’ésser humà.
Els monjos i monges cartoixans són també testimoniatge viu de fe perquè avui, mes que mai, té el món necessitat de veure a homes i dones que creïn en la bona nova de l’Evangeli, de saber que Déu ens estima abans que nosaltres l’estiméssim, que Crist ha ressuscitat, que desitja viure en nosaltres omplint-nos del seu Amor infinit. Homes i dones que creïn fins al punt de sacrificar-se, deixant, en nombrosos casos, una vida fàcil i còmoda, consagrant tota la seva vida enterament a Déu.
La vida cartoixana és una vida ascètica. *Ascesis que, amb l’ajuda de la Gràcia, permet una via més fàcil a la contemplació i, al mateix temps, s’ofereix també, lliure i gratuïtament, com a penitència d’amor fratern, associada a l’obra de Crist, unida a Ell, per la salvació del món i la santificació de l’Església.
Finalment, l’Orde de la Cartoixa procura als seus monjos i monges l’estabilitat espiritual i material que els permet la seva fi primera i última: viure en Déu, per Déu i per a Déu.